Fundadora, Mare Güell
A Valls, ciutat que s’estén per l’ampli camp de Tarragona i que és eminentment històrica, neix MARIA GÜELL i PUIG, el 24 de juny de 1848.
Els seus pares, Francesc Güell i Antònia Puig, conserven a la seva llar les qualitats pròpies d’una família profundament cristina: amor a Déu, unió familiar i treball. Senzills pagesos, però autèntics cristians, sent les seves costums irreprotxables la millor base per a la pietat de Maria Güell.
Benaventurats els nens i nenes a qui el Senyor dóna uns pares profundament cristians! Aquesta sort la va tenir Maria Güell, Déu es va servir primerament dels seus pares per a educar-la en una autèntica vida cristiana.
Moments després del seu naixement rep la gràcia del Bateig, fet amb el que Déu vol purificar la seva ànima.
Sagraments i vida cristiana
El sagrament de la Confirmació, que disposa al cristià per a col·laborar en l’apostolat de l’Església i l’enforteix per a mantenir-lo ferm en la fe, el rep pocs mesos després del seu naixement.
Tan aviat va arribar a l’edat del discerniment, es va acostar a rebre el sagrament de la Penitència i després fou admesa a l’Eucaristia, donada la precocitat de la seva pietat.
Havia escoltat la Paraula de Déu a la instrucció catequètica que rebia a l’escola de Sant Roc de Valls. Estimava molt a la Verge. Ella mateixa propagava l’amor a la Mare de Déu quan fervorosament resava el Rosari i l’Àngelus en el taller de modisteria i estimulava a les companyes per a visitar a la Verge de la Candela, patrona de Valls.
Passen els anys i sent el desig de consagrar-se al Senyor. Déu li marca per fi la trajectòria: Religiosa de la Caritat. L’Hospital de Cervera (Lleida)-Espanya-, diòcesis de Solsona, fou la comunitat religiosa, dedicada a la caritat, en la que va entrar el dia 24 d’abril de 1872.
El 1884 la Mare Maria Güell es nomenada superiora, càrrec que va exercir, sense interrupció, fins l’any 1899.
Durant tots aquests anys i passant per dures proves, animada per l’acció de l’Esperit Sant, concep un projecte de més llarg abast: transformar la seva comunitat en un Institut Religiós que pogués abastar àmpliament l’exercici de la caritat més enllà dels límits d’aquell Hospital. Els seus anhels de caritat generosa i universal van prenent cos amb la llum i força de l’Esperit, fins a convertir-se en l’obra de l’Institut que ella, per fi, aconsegueix fundar el 14 de setembre de 1899.
El 14 de juny de 1921, després d’una curta però dolorosa malaltia, la Mare Maria Güell i Puig entrega la seva ànima a Déu amb una gran pau i “contenta d’haver consagrat la seva vida a Déu i a la caritat” i amb el goig de veure la seva obra creixent.
Declarada Venerable per Joan Pau II
La seva santedat de vida, molt patent per aquells que la van conèixer, va fer que el 1952 i després que algunes persones rebessin gràcies especials per la seva intercessió, s’obre el procés per a la Causa de la Mare Maria Güell. El 6 d’abril de 1998, el Papa Joan Pau II la va proclamar Venerable.
Encara que l’obra va començar amb la cura dels malalts tant en hospitals com en vetlla a domicili, el carisma que va deixar a les seves filles, Missioneres Filles del Cor de Maria, inclou tot tipus de ministeris en els quals es practica la caritat amb senzillesa i humilitat. El Carisma de l’Institut, heretat de la Mare Fundadora i reconegut per l’Església, és el seguiment de Crist pel camí dels consells evangèlics, vivint l’Evangeli en l’exercici de la caritat amb senzillesa i humilitat a la llum i exemple de la Verge Maria, tan senzilla i humil de cor.